Ara fa un any que vaig començar aquest Bloc i l’entrada que escric és la que fa 200, una fita difícilment imaginable quan vaig començar.En la 100, ja vaig comentar les raons que ens impulsen a una activitat aparentment poc productiva i condemnada a un cercle limitat i no sempre complaent.
No es tracta avui de repetir arguments, crec, com s’ha dit tantes vegades, que el primer destinatari dels nostres escrits som nosaltres mateixos, i si és cert que alguns tenien la intencionalitat de generar reaccions, són minoritaris. La majoria tenen una mera voluntat estètica i d’arxiu personal.
Ni tan sols les noves possibilitats de projecció que dona Facebook, canvien susbtancialment les motivacions.
De cop recuperes un hàbit relativament perdut i escriure torna a convertir-se en una font de plaer, malgrat l’esforç que suposa haver decidit fer-ho de forma majoritària, en una llengua en la que no tinc la mateixa fluïdesa expressiva i de vocabulari que en la que vaig aprendre de petit.
Rellegint aquests dies algunes de les entrades, he de dir que estic relativament satisfet. Probablement no passaran a la història de la literatura o del periodisme, però, si més no, aquest any serà el millor documentat de la meva vida.
El benefici addicional que suposa la millora de les teves relacions a les noves tecnologies i del domini en l’ús de la llengua, són també arguments a favor.
Sens dubte, seguiré afegint capítols a quest llibre obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada