Pere Portabella

Pere Portabella és un home intel·ligent i culte, a més d’un gran director de cinema.
També és un home accessible que disfruta de la conversa i a qui li agrada escoltar i parlar.
Aprofitant la seva amistat amb el Pere Joan i l’elecció de “El silenci abans de Bach” per obrir la Mostra de cinema, hem tingut el plaer de compartir taula i conversa, molt sobre política, que és el que més li interessa, i de la seva connexió amb la fundació Sistemas, de temes socials, de cinema i una bona estona de la seva pel·lícula.
“El silenci abans de Bach” és una pel·lícula que m’agrada molt, i poder comentar amb el seu director detalls de la realització és un privilegi: la provocació de triar una pianola, amb comandament a distància, per a interpretar una de les variacions Goldberg, o una harmònica tocada per un camioner (en realitat un músic rocker) per a la interpretació d’un altre fragment de la mateixa obra. La connexió entre un riu centreeuropeu i el Metro, i els detalls d’una seqüència espectacular, d’una vintena de joves intèrprets tocant un suite per “cello” en un vagó, i per què es va triar la versió de Rostropovich. Les dificultats de rodatge de la seqüència del cavall o l’evolució en la forma de treballar amb una escaleta molt tancada i un guió molt obert.
Si tenim en compte que les pel·lícules del Pere Portabella estan als principals museus del món, per a algú que disfruta del cinema, compartir opinions amb ell és un privilegi i una important font de plaer.
Buscarem fórmules per poder repetir aquestes experiències.