dimecres, 8 d’abril de 2009

Chet Baker

Chet Baker va ser un músic especial. Als anys 50 i 60 va tenir una gran popularitat, desbordant els habituals cercles del jazz.
La seva interpretació de balades suaus i intimistes, com a cantant i especialment com trompetista, el fan especialment atractiu.
Era tan brillant com a músic com eficaç en el seu procés d’autodestrucció, com d'altres grans figures contemporànies del jazz.
Malgrat que va morir l’any 88, avui és un clàssic que es manté absolutament actual i modern, imprescindible en moments sensibles i emocionals.
L’Antònia que té debilitat pels personatges tràgicament dependents, em va introduir a una música que he de reconèixer, no deixa indiferent.
Avui, escriure de Chet, és una excusa per editar una foto que fa mesos que guardo, que decora un restaurant d’estètica italo-americana a Barcelona i que tenia ganes de compartir.