dilluns, 15 de desembre de 2008

George Steiner i el gallec

George Steiner és un dels grans erudits vius.
L’ editorial Siruela ha editat fa poc un llibre molt original “Los libros que nunca he escrito” en què l’autor parla de set llibres que, per raons diverses, indiscrecions, oportunitat, dificultat, no va arribar a escriure.
Steiner va saltar a les pàgines d’actualitat aquest estiu, per una entrevista publicada a El País en què afirmava no compartir l’exigència del gallec a les universitats gallegues. Interpel·lat per l’entrevistador que el mateix es feia a Catalunya, ell va contestar que el català era una llengua consolidada i amb una literatura potent i de prestigi des de fa molts anys.
Sense ànims d’entrar en polèmiques ni valorar les declaracions del senyor Steiner, no puc més que felicitar-nos per l’estratègia lingüística dels nostres avantpassats.
La pervivència d’una llengua, a part de voluntat política i social, exigeix massa crítica, parlants i lectors que facilitin una abundant literatura. La unitat lingüística es fa fonamental, les estratègies dels “blaveros” porten directament a la desaparició de la llengua.
A la costa atlàntica de la península, per raons que no és el moment d’analitzar, l’estratègia va ser la contrària. D’una literatura galaico-portuguesa comuna, es va passar a dues llengües diferents, en lloc d’apostar per la unitat es va apostar per la diferència i això ho acaba pagant la part més dèbil.
Què pagaria un escriptor gallec si es pogués dirigir en la seva llengua al mercat brasiler?
Les paraules del senyor Steiner ni s’haurien plantejat davant d’una llengua que parlen 200 milions d’habitants.