Ple de pressupostos

Normalment s’accepta l’afirmació que el ple de pressupostos és el més important de l’any, ja que indica per on anirà una part important de l’activitat municipal.
El ple d’ahir va ser prou significatiu, CiU en un gest de responsabilitat que hem d’agrair, després de negociar algunes partides, va facilitar l’aprovació del pressupost amb l’abstenció.
CiU de Castellar és un grup que té experiència de govern, que coneix l’administració i que té entre els seus objectius lògics, tornar a governar. Jo sempre he pensat que entre les nostres respectives organitzacions hi ha molt marge d’acord i de negociació i que junts representem a la gran majoria dels castellarencs.
Una vegada superada la situació generada pels resultats electorals i assumit per cadascú el seu nou paper, crec que estem obligats a buscar l’entesa, especialment en els temes que superen l’activitat quotidiana.
Si CiU ha estat la sorpresa agradable, l’Altraveu ha estat la desagradable. No vull creure que l’Elisenda en sigui la responsable, però la seva intervenció no és acceptable, i no només per parlar amb tanta suficiència d’un tema com l’OSB que no coneix, sinó perquè valorar un pressupost de 28 milions d’euros per una partida d’uns milers, és perdre la perspectiva i demostrar que el seu grup no estava en condicions d’abordar el debat.
Més honrada va ser la postura de l’any passat: abstenir-se per no tenir criteri, i això que els anteriors regidors en tenien més.
No sé què passarà l’any que ve amb uns altres regidors, però és evident que uns pressupostos tenen una important complexitat i abordar el seu debat exigeix uns coneixements i una dedicació que el sistema de funcionament de l’Altraveu difícilment permet.