Un regal

No sóc de donar consells, mai ho he fet, ni tan sols als meus fills.
Els consells estan desprestigiats, cadascú ha de fer el seu procés, aprendre de la seva experiència, descobrir, tenir la sensació que ets el primer en experimentar una vivència.
Per tant és millor actuar de cara i d'igual a igual.
Actuar d’aquesta manera de vegades et porta a la confrontació, però si el teu interlocutor és intel·ligent treu conclusions. Conclusions que probablement creurà que són fruit de les seves reflexions i per tant no et donaran mai el mèrit ni la raó.

A mi, que em sobra l’ego i que en alguna ocasió he dit que l’únic complexe que tinc és el de superioritat, no és un tema que em preocupi, no necessito reivindicar-ne la paternitat.
Aquests dies estic tornant a llegir el llibre de la Yourcenar, “Memòries d’Adrià”. El llibre està ple de frases brillants relacionades amb l’exercici del poder.
N'hi ha una que té a veure amb les exigències de les persones o grups fanàtics poc representatius, que volen imposar els seus criteris i fins a quin punt estem disposats a renunciar per quedar bé o guanyar-nos la seva voluntat.

Està escrita en castellà:

“Toda tolerancia concedida a los fanáticos los mueve inmediatamente a creer que su causa merece simpatías”.

No crec que sigui difícil trobar-ne uns quants a qui aplicar la frase.

De res.