dijous, 11 de desembre de 2008

In Search of a Midnight Kiss

Estrenada aquí com “Buscando un beso a medianoche”, és una pel·lícula absolutament independent i rodada amb quatre euros.
El seu director Alex Holdridge i els actors, al menys per mi, són uns absoluts desconeguts.
Filmada en un atractiu blanc i negre i amb una gran proliferació de plans curts, la pel·lícula rodada en un centre deteriorat de la ciutat de “Los Angeles”, (fins i tot està incomplet el famós HOLLYWOOD) és una narració de la història de dos joves que s’apropen a la trentena, Wilson i Vivian, els dies anterior i posterior al cap d’any.
M’ha cridat l’atenció, molt favorablement, la banda sonora.
En definitiva, una pel·lícula sense pretensions, però brillant i molt recomanable.

1 comentari:

Blanca ha dit...

és curiós el tema de la distribució de les pel.lícules... veient el teu post, el primer que he pensat és que no em sonava de res, la peli, que no crec que hagi sortit encara a França o, possibilitat alternativa, que fa tant temps que va sortir que jo ni tan sols era per aquí encara...

Fent una mica de recerca, veig que aquesta peli s'ha passejat per no sé pas quants festivals per tot el món, però estrenada en sales, només ho està (en aquest ordre) a Regne Unit, Grècia, Estats Units i Espanya. No veig data prevista a França... ni a cap altre país.

En canvi, és impressionant el nombre de pel.lícules "diferents" que arriben a les sales de París, quan a Barcelona (o a Madrid, tpc hi ha tanta diferència en aquestes coses) trigaran al menys un any més, això si hi arriben, i evidentment a un cinema en V.O. (i por ende, minoritari) on duraran una o dues setmanes com a màxim (en una sala "comercial" ja ni ho plantejo... a París, la majoria de les sales són en V.O., les comercials també).

També és curiós el fet que els documentals (en format pel.lícula) tinguin tan poca distribució a Espanya - i encara sort que Michael Moore va posar una mica de moda aquest format i que ara, al menys, n'arriba algun de tant en tant. A París, cada setmana se n'estrena, com a mínim, un, i en èpoques concretes he arribat a veure 4 o 5 documentals sortint la mateixa setmana.

Ja veus que aquest tema del cinema em té marcada des que sóc a París... buenu, d'abans també. Però és que no hi ha res millor que la targeta "tarifa plana" que pots tenir aquí per anar al cine tant com vulguis...