Ahir era festa gran al futbol, s’enfrontaven els teòrics equips més poderosos de la lliga.
Des del punt de vista emocional el partit va estar bé: tensió, duresa del rival davant de la noblesa pròpia, oportunitats que no s’acaben de concretar, àrbitre que et fa emprenyar i traca final, alleujament i felicitat.
El Barça va fer el seu paper, el que s’esperava, això sí, una mica massa accelerat, amb massa ansietat.
El Madrid va ser el pitjor de molts anys, ridícul, petit, al Numancia l’he vist amb més ambició, no va venir ni a guanyar, ni a no perdre, va venir a no fer el ridícul.
Normal quan contracten un entrenador del perfil de Juande Ramos.
L’única actitud digna d’un equip gran és anar a guanyar i, si perds, fer-ho amb dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada