Per alguns analistes és evident que els culpables de la crisi, a part de Zapatero que és la personificació de tots el mals, són els treballadors i per tant, la sortida no més és possible si els putegem. La clau està en modificar (és a dir empitjorar) les condicions contractuals actuals, abaratint l’acomiadament i, en el millor dels casos, que la diferència la pagui l’estat, això si, sense incrementar el dèficit. (Mas dixit).Ara la patronal dona el pas definiu per ajudar els joves: contracte sense drets, per sota del salari mínim i si és possible subvencionat. Amb cost zero per l’empresa.... i encara estan convençuts que ens fan un favor.
És evident, que la crisi porta a alguns cap la imbecil·litat. Quin és l’objectiu?, treballar o guanyar-s’hi la vida?, complir amb la maledicció bíblica o intentar portar una existència digna?
No seria més fàcil recuperar l’esclavatge, al menys fins els 30 anys?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada