dissabte, 6 de març de 2010

The road

No he llegit el llibre de Cormac McCarty ni, emocional i ideològicament, he compartit mai la possibilitat d’un futur apocalíptic general (ni en les èpoques més dures de tensions nuclears). No soc, per tant, un “fan” de la ciència ficció apocalíptica.
Crec que el ser humà amb alts i baixos, amb contradiccions, amb guerres i amb injustícies i també amb conquestes de justícia i llibertat, anirà trampejant durant molts segles. Això no treu que els humans que pateixen o han patit alguns conflictes de grans dimensions, en alguna zona del planeta, no hagin tingut la sensació d’una autèntica apocalipsi col·lectiva i personal.
Dit això, he de reconèixer que la pel·lícula de Hillcoat té una enorme potencia visual, que l’ambientació és sorprenentment creïble, que les interpretacions del pare i el fill són excel·lents i, per sobre de tot, que la fotografia d’Aguirresarobe, per si sol, justifica la pel·lícula.