dijous, 18 de març de 2010

senyals


Sí, és cert
m’agrada deixar marques
perennes, profundes i exclusives.
No, en el teu cos
seria massa indiscret i efímer;
en la teva ànima
en el teu esperit
en la teva memòria.
Quantes vegades el gest quotidià
el comentari impertinent, inadequat i cert
les reaccions epidèrmiques
els poemes estranys
les músiques callades i minúscules
la veu greu i indiscreta
els somnis impossibles
i la teva pròpia
única i exclusiva cicatriu
et faran pensar en mi?